LLENCERIA MEDIEVAL
Durant l'edat mitjana les dones de la noblesa utilitzaven roba interior de lli sota dels seus caríssims vestits, tant per protegir-los de la brutícia (el bany diari no era certament un costum de l'època) com per escalfar els seus cossos. Les dues peces de llenceria que van ser introduïdes en aquesta època, que encara avui mantenen la seva vigència, són la "Chemise" (camisa de dormir o camisa interior) i la cotilla que van ser adoptats per les dones des del segle IV i el XVI respectivament.
La "Chemise" tenia l'aspecte d'una túnica amb coll circular o quadrat i freqüentment era adornat amb brodats.
Típicament
les dones utilitzaven la "Chemise" per sota de la cotilla.
La chemise hereva de la túnica greco romana, la túnica medieval va ser l’única roba interior de la dona durant segles fins a l’època moderna.
Durant aquesta època, l’església demana a la dona que comprimeixin els pits sota les seves camises esborrar els símbols de feminitat. Si les noies tenien els pits grans, havien de comprimir-se els pits agafant una tela per a comprimir en el pit i lligant-la cap els costats. Hereva de la túnica greco romana, la túnica medieval va ser l’única roba interior de la dona durant segles fins a l’època moderna.
La chemise hereva de la túnica greco romana, la túnica medieval va ser l’única roba interior de la dona durant segles fins a l’època moderna.
Durant aquesta època, l’església demana a la dona que comprimeixin els pits sota les seves camises esborrar els símbols de feminitat. Si les noies tenien els pits grans, havien de comprimir-se els pits agafant una tela per a comprimir en el pit i lligant-la cap els costats. Hereva de la túnica greco romana, la túnica medieval va ser l’única roba interior de la dona durant segles fins a l’època moderna.
Cotilla
Cotilles medievals
En contrast amb els vestits antics, la moda "moderna" que
va emergir en l'Europa Medieval es centrava principalment en
acomodar-se a la forma del cos i, per tant, les dones usaven roba
interior molt ajustada per modelar la seva figura. Per exemple,
durant el Segle XIV les dones van començar a fer servir el "Cotte"
roba interior rígida i encartonada per sota del cosset per achatar
el bust. La paraula "Cotte" en francès antic significa
costella el que parla de la similitud amb les cotilles de
l'actualitat. Les dones usaven una pasta o engrut per augmentar la
rigidesa entre les dues capes de roba per crear una figura molt més
rígida, creant així una forma molt similar als cotilles.
Llenceria en l'època de la reina Elizabeth
A
la segona meitat del Segle XVI les faldilles van passar a ser enormes
i per això s'utilitzava un "farthingale", ja sigui seguint
un model espanyol o francès. La versió espanyola probablement va
començar sent un tipus d'enagos que era potenciada per una sèrie
de cercles graduats fets de canya, filferro o ossos de balena que
accentuaven els atributs de les dones com a potencials procreadores.
Després de la Guerra dels Cent anys, l’artistocràcia comença amb
una vida de luxe i això fa que perfeccionin la indústria tèxtil
(sobretot a Flandes). Es pot apreciar així grans canvis en els detalls
de la vestimenta i la roba interior femenina.
La
camisa del segle XVI, està confeccionada amb teixits fins, crida
l’atenció dels escots i es deixa veure sota la màniga dels
vestits. (apareixen els botons i brodats).
Spanish fartinghale
Cap
a finals de 1570 es va introduir la versió francesa del
"farthingale" on es pot veure en la majoria dels
retrats de la Reina Elizabeth. Aquesta versió consistia d'un gran
cèrcol horitzontal que es portava a l'altura de la cintura però
inclinat cap avall a la front.
Bum roll
En
aquesta època les dones de la cort acostumaven a usar un rotllo de
material rígid conegut com "bum roll" al voltant dels seus
cintures i sota els seus vestits per mantenir aquest incòmode cèrcol
al seu lloc.
Cap
a finals del Segle XVI fa la seva aparició oficial la cotilla, sense
dubtes la peça més controvertida en tota la història de la moda.
La cotilla prèn la seva forma definitiva quan les dones s'insereixen
materials rígids com ossos de balena a les seves cossets o
sustens que s'estenien des del bust fins a la cintura.
.jpg)
En
el període napoleònic la cotilla va esdevenir una peça
privilegiada en la cort, realçant les virtuts de dones que anhelaven
veure estilitzades i reduir la talla de l'abdomen per remarcar una
reduïda cintura, símbol de joventut i bellesa.
Molt
s'ha debatut sobre el símbol d'estatus i erotisme de la cotilla,
considerant que exagera notòriament les corbes de la dona fent que
tant els pits com els malucs sobresurtin en la forma d'un rellotge de
sorra al que se li agrega l'encaix i trenat com a símbol del coit.
Camisoles que s'utilitzaven sota de la cotilla
Segle
XVIII, el corsé serà la pedra angular on es confeccionarant ja tots
els vestits de nits. ( Nord Europa, Segle XVII destaca el vestit
apretat amb el corsé).
Al segle XVIII les dones mantenen un paper important en la cultura, la qual les obliga a portar corsés extremadament forts i apretats i a portar vestits molt voluminosos. (Moda de la cort). Això portara a tenir problemes de salut de la columna, desviació de la columna.
El
corsé d’aquesta època està fet amb una tela preciosa i reversa,
ja no comprimeixen tant els pits, s’anudava a l’esquena (amb
l’ajuda de la sirventa).
La
Revolució Francesa
La
Revolució Francesa a la fi de 1700 també va revolucionar la
llenceria de les dones. Les dones franceses van començar a deixar de
banda enagos, cotilles i camisoles, símbols de l'aristocràcia
francesa, en favor d'un tipus de sostenidor o cotilla sense elements
rígids.
Moda femenina de 1790
En molts casos les franceses d'aquesta època vestien com a única roba interior una banda al voltant del cos, molt similar al zòster de les antigues gregues, sota els seus vestits entallats que remarcaven les seves figures voluntuoses.
Roba interior femenina de 1790
No hay comentarios:
Publicar un comentario