Hem fet una recerca sobre
l'evolució de la roba interior femenina al llarg de la història.
La
roba de cada època és símbol, o té a veure, amb el reflex de la
política, la religió i la moral del moment.
La
roba interior és la expressió dels diferents poders,
especialment un món dominat pels homes.
La història de la roba interior està vinculada a la història del vestit al principi, i després a la història de la moda. Al principi concebuda per protegir, la roba tenia un paper de protecció (eren simples pells d'animals lligades al cos) després passa a tenir un paper d'eina quan evoluciona per tal de facilitar els moviments, i finalment passa a ser un element d'adorn i que moldeja el cos.
Les seves evolucions progressives estan també vinculades a les exigències específiques que són atribuïdes a la seva funció : vestit militar, roba de treball, roba d'esport, etcètera.
El ritme de transformació del vestit s'accelera en el transcurs del segle XIV a conseqüència de l'evolució de les tècniques i de l'evolució dels intercanvis comercials.
El principal motiu d'ús de roba interior és la higiene, encara que també s'utilitza per comoditat o per estar més abrigat. Sovint la roba interior acostuma a tenir una càrrega eròtica associada amb la coqueteria o amb la sexualitat en general.
Hi ha peces de vestir que s'utilitzen específicament com a roba interior i d'altres que poden tenir un ús alternatiu, com les samarretes. En tot cas, la diferència entre roba interior i exterior depèn de qüestions culturals, socials, climàtiques i fins i tot legals.
Llenceria: és un terme genèric que designa el conjunt de roba de llit, de bany, de taula i de roba interior. També s'anomena llenceria la botiga on es ven aquesta roba, així com l'indret on es desa. La llenceria es caracteritza pels teixits fins, rentables, brodats o guarnits de randa. El català llenceria equival a l'anglès lingerie.
Un camp privilegiat d'aplicació de la llenceria és la roba interior femenina, fins al punt que, de fa molt, el terme tendeix a circumscriure-s'hi, tot designant, en particular, aquelles peces de roba interior femenina atractives i sexis. A partir de la dècada de 1990, però, el terme es comença a fer servir també per a la roba interior masculina.
La llenceria actual es vol funcional i elegant. És un producte de consum emblemàtic de la moda. Suau, sedosa, lleugera i transparent, per a moltes dones, i homes, és una peça clau de seducció.
La indústria de la roba interior s'ha ampliat el segle XXI amb dissenys que també es poden utilitzar com a roba exterior. A França ho anomenen dessous-dessus, que significa roba interior com a exterior. La boutique Faire Frou Frou anuncia aquesta filosofia.
Cotilleria: Una cotilla es una peça de roba interior femenina que va ser portada des del segle XVI fins al segle XX, reforçada amb barnilles i destinada a modelar el bust tot seguint criteris estètics variables amb el pas del temps. Essencialment té dos efectes: per una banda afinar la cintura, d'altra sostenir el pit.
No s'ha de confondre amb el cosset, una peça de roba exterior, habitualment fosca i menys delicada, també més tova i còmoda, que es porta per sobre de la roba, i no per sota, i es tanca davant.
Endinseu-vos en el nostre bloc i descobriu com ha evolucionat la roba més propera al cos.
Els
1800 marquen el retorn de la cotilla rígid. Els vestits entallats
neoclàssics que deixaven al descobert espatlles i gran part del pit,
van ser considerats com a part de la promiscuïtat de l'Era de la
Revolució Francesa i, per tant, la moda al voltant de la cotilla
rígid va ressorgir en la seva popularitat.
Des
de la fi de la Revolució Francesa fins a la Primera Guerra Mundial,
el cos femení de les aristòcrates es va convertir en el "ideal
femení" que havia de ser aplicat a totes les classes socials.
Moda contemporània
Encara que les dones Victorianes són freqüentment retratades com
modestes i puritanes, elles van ser les grans innovadores de la
llenceria i no és sorpresa que la línia més famosa de llenceria en
el món hagi adoptat el nom d'aquesta era (Victoria 's Secret)
Llenceria Victoriana
Es podria dir que el primer que les dones els van arrabassar als
homes van ser les calces. Portar roba interior va ser un dels primers
gestos contundents del gènere femení.
Els homes europeus portaven, des del segle XVI, uns calçons al cos
que els donaven llibertat de moviment. Quan al segle XIX les dones
van començar a usar roba interior, aquests magnífics calçons es
van transformar en bombatxos adornats amb tota la pompa de la
feminitat. Haurien de passar més de cent anys i dues guerres
mundials fins que fos aquesta peça íntima que coneixem avui com a bombatxos.
Bombatxos de l'Era Victoriana
Cap als anys 1820, les calces eren amb llaços i cintes per tot arreu
i realitzades en mussolina, la peça era difícil de portar, però
també de rentar. Les pioneres les usaven una o dues setmanes: només
canviaven de tant en tant una tireta interior que usaven a manera
d'avançada de les tovalloles higièniques.
En
1829 va ser creat el primer sistema de tancament de les cotilles que
permetia que les dones els hi posessin o traguessin sense assistència
i a l'any següent es va introduir la cotilla elàstic que oferia molt
més confort.
Cotilla sense ballenes
Cotilla elàstic
En
1850 va retornar el mirinyac i les dones victorianes també van
introduir les puntes ribetejats, els brodats i els primers models de
roba interior de seda. La invenció del modelat a vapor i l'ús de
tints va permetre per primera vegada que la llenceria fora acolorida
i perfectament ajustada a la forma del cos.
Mirinyac
Entre la llenceria Victoriana es portava els Bloomers, el Basque i la Chemise.
Bloomer de 1850
Basque de 1857
Chemise
Chemises 1870/75
Al1876vanserinventades lesLliguesque essubjectavena les mitgesde la donai les ballarinesfranceses delCanCangeneravengranexcitació quandeixavenveurepetits momentsde les lliguesqueatravessaven les seves cuixes.
A més d'aixòleslligueserenconfortablesifuncionalsperquèancoravenla cotillacap avall, demanera que nos'elevésen excés, permetent queno fos tanatapeïtnirígid.
Lligues antigues
Ballarines de Can Can
La creació dels vestits per caminar i anar en bicicleta durant l'Era Victoriana va portar també la invenció dels shorts i les calces que eren subjectades individualment a una cinta o faixa que es cordava per l'esquena. Per primera vegada en la història les dones van passar a tenir tant un "doble" guarda-robes com un doble joc de roba interior, un per estar a la moda i un altre per als "exercicis atlètics".
La
invenció de les màquines de filar i les desmotadores, cap a la
segona meitat del segle XVIII, van facilitar l'elaboració de teixits
de cotó. Les fàbriques produïen roba interior de manera massiva i,
per primera vegada, la gent començava a comprar-la en lloc de fer a
casa.
Bodice de 1880
EL SEGLE XX
La
dona del període romàntic, de finals del segle XIX i principis del
XX, utilitza una camisa, calces, cotilla amb lliga per subjectar les
mitges, pot portar enaguos i cotilla.
Babydoll
de Principis del Segle XX
La
quantitat de roba interior no distingia classes socials, encara que
sí es diferenciaven les dones riques de les pobres per la qualitat
de les teles i adorns ocults sota la roba.
Petticoats
o Enaguas de Principis del Segle XX
Pettipants
de Principis del Segle XX
Llenceria
període 1910/1920
En
contrast amb les cotilles Victorians que estrenyien el bust, els
sostenidors o sostenidors d'inicis del Segle XX eren suaus i curts,
permetent una separació natural entre els pits. Les dones de l'inici
del Segle participaven activament tant en esports com en vigorosos
balls i per tant van començar a deixar de banda els incòmodes
cotilles en favor de sostenidors més confortables.
Catàlegs
de llenceria i mitges 1909/1910
Brassier de 1910
Cotilles
de Inicis del Segle XX
És
al començament del segle XX quan es comencen a decorar les peces
interiors fent-les suggestives i atractives, és el començament de
la llenceria sexi.
Bustiers de principis del Segle XX
Cotilla amb encaixos
Avisos
de Llenceria Període 1900/1920
El
1913, Mary Phelps Jacob, després coneguda com Caresse Crosby, afirma
haver inventat el cosset al lligar dos mocadors amb una cinta. La
llenceria a poc a poc va deixant de banda la "rigidesa" per
la suavitat que donava una clara i natural separació entre els pits.
Caresse Crosby
El primer sujetador (corpiño)
Model
de Soutien o Cosset de 1920
La
bogeria pel tango el 1915, les conseqüències de la Primera Guerra
Mundial i, tot i que menys, l'incipient moviment feminista, van
encoratjar la defunció de la cotilla.
Publicitat
de Brassiers de 1920
Les
calces de l'època eren un pantalonet de sarja anomenat "racional",
apte només per a valents. La sarja picava, era gruixuda i incòmoda.
Racional
El
"racional" va ser lentament reemplaçada per noves peces de cotó, reclamades per ballarines de charleston i tango.
Les calces de les primeres ballarines de tango europees i nord-americanes estaven confeccionades en seda i adornades amb volats d'encaix.
La lliga o portalligues és una peça interior que serveix per subjectar les mitges. Es va inventar en els anys 20. Es subjecta a la cintura d'on solen partir 2 elàstics per davant i dos per darrere per a subjectar les mitges per la part de la lliga. De vegades el nombre d'elàstics varia (6, 8 o més). Encara que es considera una peça molt sexy i elegant, la majoria de les dones el consideren incòmode d'usar o poc pràctic. Algunes vegades el lliga va incorporat amb una altra peça. És molt habitual incorpora-amb les cotilles. Altres peces que incorporen el lliga poden ser: una combinació, Pantys simulant unes mitges i un lliga, tot d'una peça, o la pròpia calceta.
Lliga
Lliga amb cotilla
En
les primeres dècades del segle XX, les calces, juntament amb els
vestits, van escurçant, però just quan el nou format podia tornar a
les dones certa llibertat d'acció, es van imposar les faldilles
estretes i entubades que les obligaven a caminar movent les cames
només del genoll per a baix, començant-se a utilitzar la faixa per
aconseguir el llarg i androgin "look" que va ser moda en
l'època.
Negligees
de 1920
Durant
la Gran Depressió lluir els pits va tornar a estar de moda. Els
models dels cossets, van passar de achatar els pits a accentuar
notablement. El 1935 Warner Brothers van introduir la mida de les
talles dels cossets, reconeixent per primera vegada en la història
que hi havia dones de diferents talles i mides.
Cossets de 1930
Culotte
de 1930
Durant
la Segona Guerra Mundial la manufactura de la roba interior va passar
a utilitzar materials sintètics, els que eventualment van donar lloc
a l'aparició de la Lycra, el rayon i el Lastex.
Un fet històric va
renovar en aquells temps les conductes: l'auge inaudit de les peces
íntimes i la extrema sofisticació li donarà tot el seu valor. Una de les peces de llenceria sexi que va
marcar època van ser les mitjanes amb ratlla en la dècada dels
quaranta. Una dona amb mitjanes era inevitablement una dona sensual
que vestia roba interior o almenys i malgrat les penúries
econòmiques, era la imatge que pretenien donar.
Catálogo
de Medias de 1939/1940
Típico
Modelo de Medias con Rayas del 1940
Mujeres
Pintándose las Rayas de las Medias
1950-1970:
La Era Dorada de Hollywood
En
1950 els cossets van passar a ser cada vegada més atractius i
encantadors i això és principalment per la influència de la
indústria del cinema. Estrelles com Lana Turner imposaven modes amb
els seus famosos cossets cònics, mentre que Jane Russel va introduir
cossets que accentuaven notablement el seu bust.
Jane
Russell
Jane Russell
Rita
Hayworth y sus famosos Negligees
Lana Turner
El
glamour dels 1950 una vegada més va passar a revaloritzar la figura
del "rellotge de sorra" per definir el cos ideal de la
dona. Mites com Marilyn Monroe llancen la imatge de dona seductora i
sensual, ajudada per les peces de vestir, el ras, les transparències
i les modes de la llenceria.
Marilyn
Monroe
De
1950/1960 daten els primers grans llançaments de les línies de la
llenceria moderna arran de la popularitat del Girdle o faixa sensual.
Panty Girdle de 1962
Moviments Hippies i feministes
Els
moviments hippies i feministes de 1960 i 1970 van passar a reclamar
en contra de la "llenceria fina" per entendre-conformista i
artificial. Especialment els cossets eren vistos com "restrictius"
de la dona i la crema o el "penjat" de cossets passar a ser
un símbol de l'alliberament de la dona.
Sustens penjats per un grup de feministes
El final
de la dècada del 60 va portar de nou a la moda la figura lliure, juvenil dels 1920 i les dones van passar a utilitzar petites i
cenyides bombatxos ideals per a ser usades amb jeans i minifaldilles.
Calendari de llenceria a finals de 1960
De 1980 fins l'actualitat.
Cap
a finals de 1970 va tornar a estar a la moda l'escot al seu torn que
la tecnologia jugava el seu paper per al desenvolupament de noves
línies de llenceria.
A poc a
poc es van anar trencant tabús fins que, ja en la dècada dels
vuitanta, la llenceria comenci seus anys daurats amb l'arrencada de
la veritable alliberament femení. A més, icones sexuals com
Madonna van potenciar l'ús de llenceria sofisticada, puntes, etc.
Madonna
Durant
aquesta dècada apareixen els cossets encoixinats i amb cèrcol de
filferro que passen a ser molt populars i línies de llenceria
sensual com Victoria 's Secret i La Perla es converteixen en
referència mundial.
Catálogo
de Victoria´s Secret 1980
En
la dècada dels noranta i ja fins als nostres dies, la llenceria
"intel · ligent" s'ha incorporat a la vida de la dona com
una peça més del seu guarda-roba. El "Wonderbra" va
marcar una fita en augmentar el pit sense una intervenció mèdica i
la llenceria esculpeix la figura sense la dictadura dels antics
cotilles.
Wonderbra
En
la dècada dels noranta i ja fins als nostres dies, la llenceria
"intel · ligent" s'ha incorporat a la vida de la dona com
una peça més del seu guarda-roba. El "Wonderbra" va
marcar una fita en augmentar el pit sense cap intervenció mèdica
i la llenceria esculpeix la figura sense la dictadura dels antics
cotilles.
Dels
tons blanc, beix i negre s'evoluciona cap a tota la paleta de colors,
els quals adquireixen una simbologia (vermell provoca passió; rosa o
blau cel representen una imatge romàntica i innocent, el blanc
implica puresa, els colors intensos són sinònim de joventut i
desimboltura ...)
Conviuen
diferents estils: sensual, romàntic, modern, transgressor, en
directa relació amb la moda que s'imposa sobre la passarel · la en
cada moment. En
l'actualitat, la sensualitat i la sofisticació són les línies
mestres sobre les quals gira la roba interior femenina.
L'autoconfiança i seguretat de la dona, que ha evolucionat i
assumeix un rol molt més actiu en les relacions de parella es plasma
en els dissenys de grans firmes, que cada vegada presten més atenció
a aquestes peces, amb dissenys arriscats i estudiats.
Les cotilles es
llueixen com com a part de la moda exterior sobre camises o sols; les
dones oscil · len entre el culotte, tradicionalment masculí, i la
tanga, en totes les seves variants.
De vegades arriba a deixar-se
entreveure la roba interior sota el vestuari com a senyal de
coqueteria i provocació.
Avui
podem dir que hi ha llenceria per a tot tipus de situacions i
intencions, des l'informal al formal, des del que especialment
dissenyat per a la pràctica d'esports al definitivament concebut com
a arma de seducció i sense dubtes avui les dones tenim més opcions
de llenceria que en qualsevol època de la història i es pot
assegurar que no hi ha una llenceria per a cada edat sinó un estat
d'ànim per a cada llenceria.
.jpg)
